Fent camí sóc feliç: Estels del Sud en 4 díes. Dia 4: Beseit

Després de la tercera etapa, i quan ja estàvem a Beseit i havíem descansat, la nostra gossa va començar a anar coixa del peu dret, creiem que per la baixada del Penyagalera, tan pedregosa. De tal manera que vam decidir agafar-nos el següent dia de descans, motiu pel qual vam haver d'acabar la ruta precipitadament sense passar pel Refugi Font Ferrera.
La Xiruca està acostumada a fer muntanya, marxa mínim 4-5 cops al mes a fer alguna excursió i mai havia acabat coixa; la propera vegada li endurirem més els coixinets abans de fer una ruta tan llarga i pedregosa.

Ja pensàvem passar pel GR-8 i evitar el Parrissal amb el pas de grapes i cadenes del Romeret, donat que la Xiruca no ho hagués pogut superar (i era inevitable passar pel pas del Romeret si no volíem remullar-nos al riu Matarranaya, essent abril estava prou crescut), però ara era obligatori seguir el GR-8 ja que ens menaria fins a la pista que enllaça amb el Refugi Caro (l'altre opció era fer els més de 5 Km que hi han entre Beseit i el Parrissal per pista asfaltada i allà prendre el PR que passa per les Moletes d'Arany i que després acaba enllaçant amb el GR-8, però vam preferir estalviar-nos tant tros de pista).

Aquestes són les dades de la ruta d'avui:

Distància: 24 Km
Desnivell positiu: + 930 m
Desnivell negatiu: - 400 m

Sortim del poble de Beseit cap a les 7:15 h i anem seguint les indicacions cap al Parrissal. Prenem la pista asfaltada, per la que fem poc més de 2 Km i que abandonem per un corriol a l'esquerra indicat mitjançant un pal indicador de GR-8 tot endinsant-nos al Barranc de les Marrades.

Primer anem en paral·lel al llit del barranc, que després creuem. A continuació fem un tram d'un antic camí empedrat i finalment sortim a la verda vall del Mas d'en Garcia, a on desemboquem a una pista que seguim cap a l'esquerra, per sobre d'ella les muntanyes del Solà de les Codolles.

La pista es bifurca i obviem el ramal de l'esquerra. Poc després la nostra pista s'acaba convertint en corriol justa al Salt de Silvestre. A partir d'aquest punt ens enfilem de forma abrupta fent alguna llaçada. El sender és ara pedregós; estem a la Costa de Boixeres.

Remuntem a poc a poc amb les parets del Tossal de les Travesses per sobre nostre. Arribem a un petit balconet on hi ha un piló.

I des d'ell veiem la paret per on hem de passar:

Sembla difícil però al final no ho és en absolut.

Ja tenim a tocar el Coll de Ganxo.

I per sota les runes del Mas de Ganxo. Surt un corriol a la dreta marcat per fites que obviem (ens portaria fins al Coll de la Balanguera). Tenim molt bones vistes cap al nord, on destaca la Penyagalera.

Continuem avançant pel corriol i torna a haver una altra bifurcació:

Aquesta vegada prenem el trencall de la dreta i ens endinsem a la pineda que ens acull entre les seves branques. Vigileu! com us descuideu començareu a somiar desperts mentre camineu a través del bosc.

Finalment enllacem amb el PR TE-153, que al mapa de la Piolet del 2007 (2ª edició) està mal assenyalat, doncs d'acord amb el mapa, hauríem d'haver enllaçat amb el PR poc abans del Pla de la Creu i en canvi apareix ara que ja estem molt més al sud del Tossal de Tall Nou. Uns 300 m enllà abandonem el PR que marxa cap a les Moletes d'Arany per una ruta preciosa i molt aconsellable, mentre que nosaltres continuem direcció est. Tot seguit hi ha una nova bifurcació: el GR continua cap a la Font Tortosa davallant, i per la dreta el corriol ens menaria al Mas de Maçana; aquesta opció està indicada per un pal metàl·lic molt rovellat com "refugi Font Ferrera". Per aquí hauríem d'haver marxat de continuar la ruta stàndard paral·lela d'Estels del sud. Hi ha també el que semblaria una petita caseta de pedra que és el Pouet de Borràs.

Davallem doncs cap a la Font Tortosa on hi ha un bassis amb aigua, però no vam trobar la surgència.

Poc abans de la font, per l'esquerra marxa una pista cap al Morral d'en Garcés. Ara ascendim i deixem enrere el Coll Roig, que ens queda encara una mica per sobre nostre a mà dreta. De seguit s' obre la vegetació i remuntem per un tram de terra ben vermellosa.

A l'esquerra obviem una altra pista que acabaria enllaçant amb la que hem deixat abans que es dirigia cap al Morral d'en Garcés. Continuem remuntant i finalment arribem a un collet, el collet de Lo Rojal d'acord amb el ICC. Aquí abandonarem el GR-8, ja que aquest gira en direcció sud, i nosaltres continuem pel corriol més evident que continua direcció est. Vigielu de nou si feu servir el mapa Piolet edició del 2007, doncs tracen el GR com si marxés cap al Coll de Tall Nou i no és cert. Mireu el mapa adjuntat a l'article del ICC, allà el GR-8 està ben dibuixat.

A partir d'aquí el mapa de la Piolet ens falla bastant en quant a camins a seguir. El que s'ha de fer és continuar des de Lo rojal per aquest corriol més evident marcat de forma difusa per senyals vermells i que continua cap a l'est. Arribem a una obertura de vegetació, on seguim uns senyals grocs evidents que marxen per un corriol a la dreta i que ens porten fins a una pista. Un cop a la pista vigileu, l'hem d'agafar cap a la dreta i en poc més de mig Km arribarem per fi a la pista que ve del Refugi Font Ferrera i que en uns 8 Km ens menarà fins al refugi Caro.

Arribem al refugi Caro a les 16:00 h. moment en que per fi ens traiem les botes per donar-li el descans merescut als nostres pobres peus.

Però aquí no s'acaba tot, doncs les cabres dels Ports van decidir acomiadar-se de nosaltres: estaven dins d'un dels jardins d'una casa de l'urbanització que hi ha de baixada.