Fent camí sóc feliç: Travessa pels pirineus amb mochilote: Pont d'Espagne - Vignemale - Wallon - Gran Facha - Ibón de Campoplano - Coll de Cambalès - Lac Nere - Lac du Pourtet

Hi han diferents formes de caminar per la muntanya. Per exemple, podem fer excursions d'un dia, on portes una petita motxilla amb el dinar i camines fins assolir l'objectiu que t'has marcat, tot tornant després al cotxe o anant a dormir a un refugi de muntanya.

Altra opció molt de moda en els temps actuals, és passar corrents per les muntanyes, deixant enrere de forma ràpida les meravelles que guarneixen el teu camí; les mig veus i no sents com et parlen perquè vas massa de pressa.

L'última opció i la que més m'agrada és la del mochilote, o "tàctica cargol", carregant a la teva motxilla tot el que necessites per sobreviure en un clima a cops extrem, amb tot l'aliment necessari per als dies que duri la marxa. Dia rere dia les muntanyes són les teves companyes de camí; et despertes dins d'elles i et vas a dormir entre els seus braços; t'acaronen a la nit i et xiuxiuejen al matí. Tu formes part d'aquell meravellós espectacle; almenys per uns dies tens l'oportunitat inigualable de "ser muntanya" i formar part de la seva cruesa, la seva bellesa, la seva pau...Et parlen, les sents... Implica, això sí, carregar un pes remarcable sobre les esquenes, el pas és més lent, l'equilibri és més dificultós de mantenir, però l'esforç paga absolutament la pena. No sols fer gaires cims, però sí uns quants colls, per exemple, en la ruta proposada en fem un total de sis.

Aquesta ruta la vam realitzar a principis de l'agost del 2014 en 5 dies, amb la sort de que ens va ploure només una nit quan ja estàvem a la tenda. La major part del recorregut transcorre pel Pirineu Francès, que en comparació amb l'espanyol és més verd, més humit, amb més aigua, però també amb més perill de pluja o de boira. L'estiu del 2014 ha sigut molt més plujós i fred de l'habitual, per la qual cosa vam trobar més congestes de les esperades i uns grampons ens haurien facilitat la marxa.

Dades Totals
Total de distància: 54,6 km
Total de desnivell positiu i negatiu (és totalment circular): 3.414 m.

- DIA 1. PONT D'ESPAGNE- VALL DE GAUBE FINS PROP DEL REFUGI DE OULETTES DE GAUBE

Col d'Aubisque

Arribem al nostre punt d'inici de la ruta des del Vendrell en aproximadament 5:45 h, passant per Formigal, el Col d'Aubisque, Cauterets i finalment arribant a Pont d'Espagne, la porta principal de entrada pels francesos al Parc Nacional del Pirineus.

Pont d'Espagne

Recomanem arribar d'hora (nosaltres vam arribar sobre les 10.30 h), perquè a l'agost s'acumula molta gent i la pujada al primer llac pot arribar a ser una romeria. El pàrking, a partir d'un estacionament de més de 12 h, val 8 €, independentment dels dies que el vehicle romangui aparcat. Val la pena pagar, perquè almenys el cotxe està relativament control·lat.

La reglamentació del Parc Nacional és bastant estricta en quan als animals de companya, atès que no deixen que entrin al parc, ni tan sols agafats per la corretja. A continuació teniu una foto del rètol informatiu que et trobes a tots els colls que fan frontera amb Espanya, perquè no puguis dir que "no ho sabies". Per tant, aquesta travessa no l'hem pogut realitzar amb la Xiruca.

Reglamentació del parc

Això sí, les indicacions dels camins inigualables, en qualsevol trencall et trobes un rètol explicatiu de color crema-groc que impedeix que puguis escollir el camí erroni.

Per tant, només sortir de la zona d'aparcament ja trobem els rètols que ens indiquen que fins al Lac de Gaube queda 1 hora i 2:30 h fins al refugi d'Oulettes de Gaube. Marxem per un corriol ample, entre un preciós bosc de faig i pi roig. L'aigua que baixa des del Lac de Gaube forma cascades en bona part del camí. Quan arribem al Lac, seguint la caravana de gent que ha pujat amb nosaltres, connectem llavors amb les persones que han agafat el telecabina que deixa a la mateixa alçada del llac, i que els hi permet atansar-se a ell sense pràcticament haver de superar cap desnivell. Al costat del llac hi ha un bar restaurant.

Lac de Gaube

Rodegem el llac per la seva banda dreta (oest) seguint les indicacions del GR-10 fins arribar a la punta sud del llac, que té sorra formant una petita platjeta.

Lac de Gaube des del sud.

Continuem ascendint pel corriol, resseguint el curs del riu, fins a la Cabana du Pinet. Bona part de la gent i les families s'han quedat al Lac de Gaube, per la qual cosa anem més tranquil·les.

Cabana du Pinet.

A partir de llavors el bosc comença a desapareixer, i la figura imponent del Vignemale amb el seu glaciar cobra protagonisme al fons de la nostra visió cap al sud.

Vignemale al fons

El corriol és fàcil de caminar i la pujada mai és excessiva. Finalment arribem al pla previ a l' última pujada abans del refugi. Allà acampem, a la dreta i per sobre del corriol, just en l'itinerari que porta al Lac de Chabarrou. Plantem tenda i no podem evitar treure el cap fins a aquest llac, ubicat en un petit circ glacial, a través d' un corriol desfigurat (però amb fites) i no marcat per cap rètol, que porta fins a ell en uns 25 min.

Lac de Chabarrou

Tornem a la tenda i gaudim de la preciosa i salvatge visió del Vignemale que ens ha acompanyat en bona part de la jornada.

Vignemale

Distància: 7 Km

Desnivell: + 630 m - 40 m

Temps total invertit (sense comptar l'ascens al lac Chabarrou): 4:00 h

- DIA 2. PROP D'OULETTES DE GAUBE - COL DES MULETS - COL D'ARRATILLE - REFU WALLON

Ens aixequem sobre les 7:00 h, com gairebé cada dia durant la travessa, i invertim 2 hores en esmorzar, desmuntar tenda i refer la motxilla, sempre el més pesat del dia. Marxem fins al refugi de Oulettes de Gaube i, previ a ell, ja ens trobem amb el següent rètol:

1:30 h fins al col des Mulets

L'ubicació del refugi és espectacular, sota el majestuós Vignemale i el glaciar.

Refugi de Oulettes de Gaube.

A la nostra dreta (oest) es veu clarament un coll, però no és el de Mulets, sinó el de des Oulettes.

El coll de la dreta de la imatge és el col des Oulettes

No veurem el coll des Moulets fins que no haguem pujat una estona. Marxem doncs cap al S.S.O vers la zona de bivac del refugi on encara hi ha alguna tenda plantada. Sobrepassem tota la zona, plena de pedres que rodegen les tendes per protegir-les, i quan s'acaba surt el corriol que comença a enfilar-se per la paret i que ens durà fins al Col del Mulets. La pujada inicial és empinada, però xino-xano cada cop estàs més amunt i el coll més a prop. Cap a l'est es veu clarament el sender del GR-10.

Visió cap a l'Est. A l'esquerra, fent ziga-zagues, el GR-10 puja direcció al col d'Araillé (el de l'esquerra de la imatge), peró abans d'arribar a ell, gira cap al sud (dreta) fins a la Hourquette d'Ossue (a la dreta de la imatge).

Primerament hem pujat cap al sud, per un tram bastant pedregós, i ara girem oest tot creuant un torrentet.

Girem oest.

L'últim tram és una mica més empinat i hi ha una congesta, però podem rodejar-la i finalment assolim el col des Mulets.

Dalt el Col des Mulets (2.591 m). Circ de Ara. A l'esquerra de la imatge el coll d'Arratille a on ens dirigim.

Dalt fa molt vent, però la visió del circ de Ara és espectacular. Es veu la traça del senderó que, sense perdre gairebé alçada, ens menarà al seguent coll, el de Arratille.

Trobem uns quants francesos realitzant aquesta ruta, més aviat en sentit contrari, molts també amb mochilote, cosa que ens sobta perquè a Espanya no és tant freqüent. També hem vist una parella que deuen tenir 70 i pico d'anys, ascendint cap al col des Mulets i amb mochilote. Ens quedem molt sorpreses i emetem un desig a les muntanyes, perquè quan ens arribi aquesta edat, puguem fer encara el que més ens agrada: fer muntanya.

Així doncs seguim camí fins assolir el coll d'Arratille, tot gaudint de la vista de la capçalera de la vall d'Ara.

Vignemale des del Coll d'Arratille.

A l'altra banda del coll ens espera aquest llac:

Lac de Col d'Arratille. (2.528 m.)

Al sud el Grand Pic d'Arratille, dominant el Lac de Col d'Arratille, que fa frontera amb Espanya. Marxem cap al nord del llac, moment en què se'ns obre la imatge del Lac d'Arratille a sota nostre.

Lac d'Arratille. Al fons al'esquerra ja es veu la piramidal mole del Gran Facha

Un cop superat el Lac d'Arratille, continuem cap al nord a través d'un bon corriol davallant per la vall, preciosa, amb racons meravellosos i sorprenents. De tant en quan trobem les marques de la HRP (doble blanca i vermella). Girem més cap a l'oest i trobem aquesta meravella:

Finalment arribem a baix de la vall, creuem 2 ponts, l'ultim per sobre del riu Marcadau, i enllacem amb el camí, molt trepitjat, que ve de Pont d'Espagne. Marxem direcció oest cap al Refugi Wallon.

Primer pont per sobre el riu d'Arratille

Refugi Wallon

Al refugi torna a haver una altra zona de bivac, un cap passat aquest, a l'explanada a prop del riu del Port de Marcadau, on plantem la tenda.

Del mateix refugi surt el corriol que va directe als llacs de Cambalès (2:15 h) o el lac Nere (1:30 h), però nosaltres no agafarem cap d'aquestes opcions, ja que l'endemà marxarem cap a Espanya pel coll del Gran Facha.

Des del refugi Wallon, marca 2:30 h fins al Coll d'Arratille, d'on venim

Àrea de bivac del refugi Wallon

Distància: 12,2 Km
Desnivell: + 680 m, -850 m
Temps total invertit amb parades: 7:45 h

- DIA 3. WALLON - GRAN FACHA - IBÓN DE CAMPOPLANO

La boira s'aixeca de bon matí, recollim i ens posem en marxa. Reculem una mica per creuar per un pont que surt de l'àrea de bivac, però més avall de la nostra posició, i que ajuda a creuar el riu del Port de Marcadau. De seguida arribem a prop de Pierre de Loubosso, on també hi havia bons llocs per a acampar.

Prop de Pierre de Loubosso.

Tornem a creuar el riu per un pont, i a l'altra banda un altre rètol indicador que estava caigut al terra:

Per l'esquerra, cap al S.O., aniríem al Port de Marcadau, fàcil coll que connecta amb Espanya sobre els llacs de Pecico. Nosaltres marxem cap a la dreta en direcció al Coll de la Facha (2:30 h segons el rètol, horari que vam clavar).

Corriol que marxa cap al Port de Marcadau.

Ens enfilem tot fent marrades, per després marxar decididament cap a l'oest fins assolir un primer petit llac on descansa un ramat d'ovelles. Aquí també s'hauria pogut acampar. La pujada es torna més empinada, no obstant això el corriol seria fàcil de no ser per les congestes de neu que trobem enmig del camí. Malgrat això hi ha una bona traça feta i no comporta gaire dificultat. Davant tenim un fals coll, que un cop superat, ens permet visualitzar dos llacs més a la nostra esquerra (Lacs de la Fache).

fals coll

Lacs de la Fache

Finalment, després d'alguna altra congesta, assolim el coll de la Facha (2.664 m) sense dificultat.

Coll de la Facha

Ibones de la Facha i al fons embassament de Respomuso

A la nostra esquerra (sud) podem admirar la paret per on puja l'empinat camí cap al cim.

Deixem les motxilles al coll i encetem la pujada que cada cop es fa més pendent i on s'ha de grimpar en algun tram. Està ple de corriols marcats i s'ha d'intuïr continuament quin serà el més fàcil. També s'ha de superar algun tram aeri no apte per persones amb vertígen.

Un cop al cim la vista és insuperable gràcies a la posició bastant centrada en els Pirineus d'aquesta muntanya.

Embassament de Respomuso i Midi d'Ossau al fons

A la baixada intentem tornar a fer el mateix camí que a la pujada, però a vegades costa trobar-ho. Entre pujada i baixada més l'estona de gaudiment al cim, triguem unes 3 horetes.

La baixada cap a Espanya és més acanalada, motiu pel qual en trobem més congestes, en algun cas prou empinades.

Baixant cap a l' Ibón de Campoplano

Congestes al camí

Baixant a través del barranc de Campoplano

Finalment arribem a l'Ibon de Campoplano on acampem.

Ibon de Campoplano

El Gran Facha il·luminat amb els últims raigs del sol

Distància: 12;4 Km

Desnivell: + 1.154 m - 900 m

Temps total invertit: 9:00 h

DIA 4. COLL DE PIEDRA DE SAN MARTÍN - COL DE CAMBALÈS - LACS DE CAMBALÈS

Des de la plana de Campoplano ens dirigim a la base del coll de Piedra de San Martín, possiblement el més fàcil de tota la travessa.

Coll de Piedra de San Martín al fons

Fent marrades l'asolim sense problemes i des d'allà ja veiem, a la dreta, el corriol que s'enfila cap al Col de Cambalès, el més empinat i pedregós de tota la travessa.

Coll de Piedra de San Martín. Per la dreta surt el corriol cap al Coll de Cambalès.

Rètol al coll de San Martín. Marca 1:45 h fins al coll de Cambalès

Aquest coll va ser el més dificultós, tant per la seva verticalitat, com per ser bastant pedregós, malgrat que la traça del corriol era, excepte en algun petit tram, fàcil de seguir. A la vegada, vam passar congestes a una hora molt temprana i estaven massa gelades i dures, que sumat al fet de que no portàvem grampons i amb el pes de la motxilla a l'esquena, ens va complicar la marxa. Quan podíem les esquivàvem, però alguna va ser impossible i vaig haver d'obrir traça amb els bastons, gens recomanable.

Pujant cap al coll de Cambalès. Queda girant cap a la dreta de la imatge

Coll de Cambalès a dalt

Últim tram de pujada fins al coll de Cambalès

Un cop a dalt la vista és insuperable. Què petites que som enmig d'aquesta immensitat.

Dalt coll de Cambalès cap als llacs de Cambalès

Pic de Cambalès

Impressionant Balaitous

Ara ja toca baixar cap als llacs de Cambalès que veiem des de dalt el coll. Per fer-ho cal superar un altre tram bastant llarg de congesta. Inicialment la podem rodejar per la dreta, a través de blocs de pedra, d'aquells als que la meva gossa té por (uns 80 m) però al final hem de creuar a través d'ella, encara que ja per un tram menys inclinat.

Congesta a superar

Un cop superada la congesta, proseguim pel corriol que de forma fàcil ens duu als Lacs de Cambalès, on acamparem.

Lacs de Cambalès

Un cop al llac de la última foto, per la seva dreta (sud) accedim molt fàcilment als llacs d'Opale, que com el seu nom indica tenen una coloració turquesa que et deixen bocabadada.

Lac d'Opale

Tornem als lacs de Cambalès i plantem tenda.

Lac de Cambalès

Com queda una bona estona fins a sopar, aprofito per fer un recull de la flora de la zona, sempre tant diferent a l'habitual en zones no tant alpines.

Búgula piramidal

Distància: 7,5 Km

Desnivell: + 580 m - 400 m

Temps total invertit: 5:50 h

DIA 5. LACS DE CAMBALÈS - LAC NERE - LAC DU POURTET - VALL DE MARCADAU - PONT D'ESPAGNE

Ens aixequem molt d'hora (a les 5:00 h) perquè avui és el dia més llarg en distància a recórrer.

Sortida del sol al Lac de Cambalès

Com sempre triguem un parell d'hores en esmorzar i recollir, per tant, a les 7:15 h ens posem en marxa i continuem camí tot baixant pel corriol direcció est, deixant enrrere els diferents lacs de Cambalès.

Baixant, amb la Gave de Cambalès a la nostra dreta

I més sorpreses d'aigua de baixada

Finalment arribem al trencall de camins, quan ja tenim visió de la vall a l'alçada aproximada d'on està el refugi Wallon, però com sempre trobem un rètol indicador que impedeix que se'ns passi de llarg:

0:45 h fins al Lac Nère i 1:15 h fins al Lac du Pourtet

A la dreta (S.E.), deixem el corriol que davalla fins al refugi Wallon, i marxem per l'esquerra i amunt (N), cap al Col de la Habessole.

Trencall; marxem cap a l'esquerra i amunt.

Després de pujar una estona ensopeguem amb el preciós Lac Nère, ja que no el veiem fins que hem assolit l'alçada a la que es troba des del seu extrem sud.

Lac Nère

Si girem el cap enrere,cap al camí d'on venim, gaudirem d'una visió magnífica de gran part de la ruta del segon dia.

Vignemale tapat per núvols, i vall de baixada fins a Wallon

Marxem pel seu extrem dret (est) i en suau pujada arribem al Col de la Habessole.

Extrem est del lac Nere per on pugem fins al Col de la Habessole

Lac Nere des de l'extrem nord

Pujant cap al Lac du Pourtet

Ja podem veure el Lac du Pourtet, uns dels més macos de tota la travessa, rodejat per una muralla de roca dentada.

Lac du Pourtet

Ara ja només resta baixar fins a la Vall de Marcadau, a través de llacs i cascades. A mesura que baixem anem trobant més gent que puja, inclús uns 35 avis pujant cap als Lacs de l'Embarrat.