Fent camí sóc feliç: Estels del Sud en 4 dies. Dia 3: Arnes

DIA 3. ARNES - BESEIT

Distància: 22,5 Km
Desnivell positiu: + 940 m
Desnivell negatiu: - 820 m

Fins ara, en cada una de les 2 etapes que portem, hi ha hagut el "moment estrella del dia". Així per exemple, el primer dia vam quedar-nos amb la boca oberta caminant pel tram a prop del Barranc del Pouet de l'Errà, el segon dia ens van maravillar les aigües dels Estrets d'Arnes, i avui serà l'ascensió i les vistes des del Penyagalera on ens quedarem sense aire als pulmons.

A les 7:13 h marxem del càmping per arribar a Arnes 15 minuts després. Ara es tracta de desfer el camí asfaltat que vam recórrer ahir per arribar a Arnes, fins al punt en què sorgeix una pista de terra a la nostra dreta i que hem de seguir. El dia ha sortit mig ennuvolat i de moment s'agraeix fer camí sense sol.
Passem el Collet Roig, que fa honor al seu nom, a través d'un corriolet on es veuen traces de roderes de motos que per molt que ho tenen prohibit, continuen erosionant corriols i trencant el silenci de la muntanya amb els seus motors cada cap de setmana.
Més endavant, superat el Coll de la Creu, si parem atenció podrem obtenir les primeres imatges de la rocallosa i robusta muntanya del "vaixell" on s'assenta la Punta de Penyagalera (1.029 m).

Arribem al riuet de les Valls i girem direcció est per anar-lo resseguint. Les seves aigües tenen també aquell color verd cristal·lí de la resta de rius que hem anat veient al llarg de la ruta.

Per sobre nostre, a l'esquerra, la imponent Ballestera, que després apreciarem en tota la seva magnitud des de dalt la Penyagalera, i a la nostra dreta la Punta de l'Àliga i la Moleta de Molló.

Anem seguint, a part de les escasses marques de la Estels, uns senyals grocs que ens duran fins al Coll de Xertó.

Veiem les runes del Mas de Botzut que el deixem enrere.

I finalment les runes del Mas de les Valls, a on girem cap al SO per ascendir al Coll de Xertó.

Trobem també un rètol indicador.

Sobrepassem el Coll de Xertó i davallem fins a l'Algars, on els hi donem un descans als nostres pobres peus.

Creuem l'Algars i prenem la pista que va fins al Mas de Damià durant gairebé 1 Km, que abandonem per la dreta just abans de que aquesta creuï l'Algars (hi ha escrit "penyagalera" en una roca del camí).

Ara toca pujar fins al Coll del Pelele, entre les parets del Serrall de les Clapisses i la Penyagalera. Just abans del coll hi han les runes d'un mas i antigues feixes.

Davallem uns metres, creuem el barranc i ara sí, comencem a remuntar seriosament fent llaçades per assolir la Punta de la Penyagalera. És possiblement el tram més ben marcat pels estels blaus de tota la travessia.

A uns 70 m del cim deixem les motxilles, ja que haurem de tornar a aquest punt, i ens atansem al punt geodèsic que marca el cim. Les vistes 360º al voltant són espectaculars. Llàstima que el dia no és gaire clar.

Ara toca davallar seguint el PR TE-151 durant aproximadament uns 3,7 Km. És una baixada pedregosa, plena de codolets que fan relliscar com si fossin caniques, i amb molt poca ombra; la meva gossa aprofitava qualsevol arbust per ficar-se a sota.