Estels del Sud en 4 díes. Dia 4: Beseit - Refugi Caro pel GR-8.

Després de la tercera etapa, i quan ja estàvem a Beseit i havíem descansat, la nostra gossa va començar a anar coixa del peu dret, creiem que per la baixada del Penyagalera, tan pedregosa. De tal manera que vam decidir agafar-nos el següent dia de descans, motiu pel qual vam haver d'acabar la ruta precipitadament sense passar pel Refugi Font Ferrera.
La Xiruca està acostumada a fer muntanya, marxa mínim 4-5 cops al mes a fer alguna excursió i mai havia acabat coixa; la propera vegada li endurirem més els coixinets abans de fer una ruta tan llarga i pedregosa.

Ja pensàvem passar pel GR-8 i evitar el Parrissal amb el pas de grapes i cadenes del Romeret, donat que la Xiruca no ho hagués pogut superar (i era inevitable passar pel pas del Romeret si no volíem remullar-nos al riu Matarranaya, essent abril estava prou crescut), però ara era obligatori seguir el GR-8 ja que ens menaria fins a la pista que enllaça amb el Refugi Caro (l'altre opció era fer els més de 5 Km que hi han entre Beseit i el Parrissal per pista asfaltada  i allà prendre el PR que passa per les Moletes d'Arany i que després acaba enllaçant amb el GR-8, però vam preferir estalviar-nos tant tros de pista).

Aquestes són les dades de la ruta d'avui:

Distància: 24 Km
Desnivell positiu: + 930 m
Desnivell negatiu: - 400 m

Sortim del poble de Beseit cap a les 7:15 h i anem seguint les indicacions cap al Parrissal. Prenem la pista asfaltada, per la que fem poc més de 2 Km i  que abandonem per un corriol a l'esquerra indicat mitjançant un pal indicador de GR-8 tot endinsant-nos al Barranc de les Marrades.

Primer anem en paral·lel al llit del barranc, que després creuem. A continuació fem un tram d'un antic camí empedrat i finalment sortim a la verda vall del Mas d'en Garcia, a on desemboquem  a una pista que seguim cap a l'esquerra, per sobre d'ella les muntanyes del Solà de les Codolles. 

La pista es bifurca i obviem el ramal de l'esquerra. Poc després la nostra pista s'acaba convertint en corriol justa al Salt de Silvestre. A partir d'aquest punt ens enfilem de forma abrupta fent alguna llaçada. El sender és ara pedregós; estem a la Costa de Boixeres.

Remuntem a poc a poc amb les parets del Tossal de les Travesses per sobre nostre. Arribem a un petit balconet on hi ha un piló.

I des d'ell veiem la paret per on hem de passar:

Sembla difícil però al final no ho és en absolut.

Ja tenim a tocar el Coll de Ganxo.

I per sota les runes del Mas de Ganxo. Surt un corriol a la dreta marcat per fites que obviem (ens portaria fins al Coll de la Balanguera). Tenim molt bones vistes cap al nord, on destaca la Penyagalera.

Continuem avançant pel corriol i torna a haver una altra bifurcació:

Aquesta vegada prenem el trencall de la dreta i ens endinsem a la pineda que ens acull entre les seves branques. Vigileu! com us descuideu començareu a somiar desperts mentre camineu a través del bosc.

Finalment enllacem amb el PR TE-153, que al mapa de la Piolet del 2007 (2ª edició) està mal assenyalat, doncs d'acord amb el mapa, hauríem d'haver enllaçat amb el PR poc abans del Pla de la Creu i en canvi apareix ara que ja estem molt més al sud del Tossal de Tall Nou. Uns 300 m enllà abandonem el PR que marxa cap  a les Moletes d'Arany per una ruta preciosa i molt aconsellable, mentre que nosaltres continuem direcció est. Tot seguit hi ha una nova bifurcació: el GR continua cap a la Font Tortosa davallant, i per la dreta el corriol ens menaria al Mas de Maçana; aquesta opció està indicada per un pal metàl·lic molt rovellat com "refugi Font Ferrera". Per aquí hauríem d'haver marxat de continuar la ruta stàndard paral·lela d'Estels del sud. Hi ha també el que semblaria una petita caseta de pedra que és el Pouet de Borràs.

 

Davallem doncs cap a la Font Tortosa on hi ha un bassis amb aigua, però no vam trobar la surgència.

Poc abans de la font, per l'esquerra marxa una pista cap al Morral d'en Garcés. Ara ascendim i deixem enrere el Coll Roig, que ens queda encara una mica per sobre nostre a mà dreta. De seguit s' obre la vegetació i remuntem per un tram de terra ben vermellosa.

A l'esquerra obviem una altra pista que acabaria enllaçant amb la que hem deixat abans que es dirigia cap al Morral d'en Garcés. Continuem remuntant i finalment arribem a un collet, el collet de Lo Rojal d'acord amb el ICC. Aquí abandonarem el GR-8, ja que aquest gira en direcció sud, i nosaltres continuem pel corriol més evident que continua direcció est. Vigielu de nou si feu servir el mapa Piolet edició del 2007, doncs tracen el GR com si marxés cap al Coll de Tall Nou i no és cert. Mireu el mapa adjuntat a l'article del ICC, allà el GR-8 està ben dibuixat.

A partir d'aquí el mapa de la Piolet ens falla bastant en quant a camins a seguir. El que s'ha de fer és continuar des de Lo rojal per aquest corriol més evident marcat de forma difusa per senyals vermells i que continua cap a l'est. Arribem a una obertura de vegetació, on seguim uns senyals grocs evidents que marxen per un corriol a la dreta i que ens porten fins a una pista. Un cop a la pista vigileu, l'hem d'agafar cap a la dreta i en poc més de mig Km arribarem per fi a la pista que ve del Refugi Font Ferrera i que en uns 8 Km ens menarà fins al refugi Caro.

Arribem al refugi Caro a les 16:00 h. moment en que per fi ens traiem les botes per donar-li el descans merescut als nostres pobres peus.

Però aquí no s'acaba tot, doncs les cabres dels Ports van decidir acomiadar-se de nosaltres: estaven dins d'un dels jardins d'una casa de l'urbanització que hi ha de baixada.

Adéu Ports!! Tornarem aviat!!

Entrades relacionades:

Estels del sud en 4 dies. Dia 1: Refugi Caro - Paüls
Estels del sud en 4 dies. Dia 2: Paüls - Arnes
Estels del sud en 4 dies. Dia 3: Arnes - Beseit

Estels del Sud en 4 dies. Dia 3: Arnes - Beseit

DIA 3. ARNES - BESEIT

Distància: 22,5 Km
Desnivell positiu: + 940 m
Desnivell negatiu: - 820 m

Fins ara, en cada una de les 2 etapes que portem, hi ha hagut el "moment estrella del dia". Així per exemple, el primer dia vam quedar-nos amb la boca oberta caminant pel tram a prop del Barranc del Pouet de l'Errà, el segon dia ens van maravillar les aigües dels Estrets d'Arnes, i avui serà l'ascensió i les vistes des del Penyagalera on ens quedarem sense aire als pulmons.

A les 7:13 h marxem del càmping per arribar a Arnes 15 minuts després. Ara es tracta de desfer el camí asfaltat que vam recórrer ahir per arribar a Arnes, fins al punt en què sorgeix una pista de terra a la nostra dreta i que hem de seguir. El dia ha sortit mig ennuvolat i de moment s'agraeix fer camí sense sol.
Passem el Collet Roig, que fa honor al seu nom, a través d'un corriolet on es veuen traces de roderes de motos que per molt que ho tenen prohibit, continuen erosionant corriols i trencant el silenci de la muntanya amb els seus motors cada cap de setmana.
Més endavant, superat el Coll de la Creu, si parem atenció podrem obtenir les primeres imatges de la rocallosa i  robusta muntanya del "vaixell" on s'assenta la Punta de Penyagalera (1.029 m).

Arribem al riuet de les Valls i girem direcció est per anar-lo resseguint. Les seves aigües tenen també aquell color verd cristal·lí de la resta de rius que hem anat veient al llarg de la ruta.

Per sobre nostre, a l'esquerra, la imponent Ballestera, que després apreciarem en tota la seva magnitud des de dalt la Penyagalera, i a la nostra dreta la Punta de l'Àliga i la Moleta de Molló.

Anem seguint, a part de les escasses marques de la Estels, uns senyals grocs que ens duran fins al Coll de Xertó.

Veiem les runes del Mas de Botzut que el deixem enrere.

I finalment les runes del Mas de les Valls, a on girem cap al SO per ascendir al Coll de Xertó.

Trobem també un rètol indicador.

Sobrepassem el Coll de Xertó i davallem fins a l'Algars, on els hi donem un descans als nostres pobres peus.

Creuem l'Algars i prenem la pista que va fins al Mas de Damià durant gairebé 1 Km, que abandonem per la dreta just abans de que aquesta creuï l'Algars (hi ha escrit "penyagalera" en una roca del camí).

Ara toca pujar fins al Coll del Pelele, entre les parets del Serrall de les Clapisses i la Penyagalera. Just abans del coll hi han les runes d'un mas i antigues feixes.

Davallem uns metres, creuem el barranc i ara sí, comencem a remuntar seriosament fent llaçades per assolir la Punta de la Penyagalera. És possiblement el tram més ben marcat pels estels blaus de tota la travessia.

A uns 70 m del cim deixem les motxilles, ja que haurem de tornar a aquest punt, i ens atansem al punt geodèsic que marca el cim. Les vistes 360º al voltant són espectaculars. Llàstima que el dia no és gaire clar.

Ara toca davallar seguint el PR TE-151 durant aproximadament uns 3,7 Km. És una baixada pedregosa, plena de codolets que fan relliscar com si fossin caniques, i amb molt poca ombra; la meva gossa aprofitava qualsevol arbust per ficar-se a sota.

No obstant això, la baixada és molt bonica, sobretot al apropar-nos al racó de Sant Antoni.

I a sota l'Ulldemó.

I quan finalment arribem al riu Ulldemó, ens trobem amb aquesta imatge que incita a fer-se un banyto.

I ara ja només toca seguir la pista asfaltada, aproximadament uns 4 km, fins a Beseit; el tros que es fa més pesat i llarg.

Arribem a Beseit a les 17:30 h. Segons el Gps vam parar 3:10 h totals, i 7:15 h en moviment.

Ens allotgem a Casa Ana, uns apartaments a prop del pont del riu.

Articles relacionats:

- Estels del Sud en 4 dies. Dia 1. Refugi Caro - Paüls.

- Estels del Sud en 4 díes. Dia 2: Paüls - Arnes
- Estels del Sud en 4 dies. Dia 4: Beseit - Refugi Caro

Estels del Sud en 4 díes. Dia 2: Paüls - Arnes

DIA 2. PAÜLS - ARNES

Distància: 21, 5 Km
Desnivell positiu: + 980 m
Desnivell negatiu: - 860 m

Sortim de Ca les Barberes a les 7:40 h del matí i ens dirigim cap a l'església que queda a la part alta dels empinats carrers del poble. Un cop davant d'ella, prenem el carrer que marxa per la dreta i que ens mena cap als afores del poble a on és el cementiri. Prenem la pista que marxa per la dreta del cementiri i per on ja va el GR-171.

Avancem per la pista i en uns 10 minuts abandonem el GR que marxa cap als Montsagres, nosaltres continuem cap al Coll de la Gilaberta.

Des de Paüls fins al Coll de la Gilaberta pujarem 600 m de desnivell continu, així que ens ho prenem amb calma. Remuntem per la pista i finalment davant nostre ja apareix la muntanya a superar amb dos coll visibles. El de més a l'esquerra (O.) és el Coll de l'Avenc, on sembla que ens porti el camí al principi, i el de més a la dreta (N.O.) el Coll de la Gilaberta, el nostre objectiu.

Girem nord i la pista s'acaba convertint en corriol que fent marrades ens apropa al Coll. La pujada no és tant vertical com ens pensaven, es fa de bon pujar, excepte el tram final on la sendera s'enfila fort.

Ja tenim el coll a tocar!

I ja hi som!  La Punta de l'Aigua s'eleva encara per sobre nostre.

Una mica més enllà, tenim la primera visió del dia de les Roques del Benet, potser el perfil més conegut dels Ports.

Ara toca davallar fins al Mas de Crevetes de LLoà, primer i després fins al Mas del Capellà i el Mas de Fandós, la qual cosa ens demostra que tota aquesta preciosa zona va estar habitada fins a un temps no gaire llunyà. Anem sota els pins acompanyades d'un paisatge verd primaveral.

A Prop del Mas de Fandos, ens trobem l'estaca de l'Estels on indica la direcció a seguir en cas de crescuda de les aigües del Barranc a l'Estret del Boter.

Com en principi fa dies que no plou, baixem fins al barranc i passem l'Estret. Hi han també marques de PR.

Sortim del pas estret i avancem pel barranc a través d' un corriol humit amb molt de boix, que finalment gira sud, punt on abandonem el PR que pren direcció nord cap al Coll de l'Ereta mentre que nosaltres marxem en direcció sud, ara sí encarades cap al Pas de la Barca.

Ens embarranquem de nou passant de pedra en pedra.

I arribem al Pas de la Barca, on hi ha una mica d'aigua i hem de vigilar de no relliscar per les humides i llises roques.

I per sortir del barranc hem de realitzar una petita grimpadeta bastant esglaonada a on, a més a més, hi ha intal·lada una cadena per ajudar-nos a superar el tram. La gossa vam haver de pujar-la el primer metre, després ella va saltar d'esglaó en esglaó sense cap problema.

Tornem a trobar una altra estaca de la Estels informant del pas alternatiu en cas de crescuda del barranc i finalment ens plantem bastant a sota de Les Roques del Benet, imponents en la seva fortalesa.

Després de la foto de rigor, pugem fins al Coll de la Terra a on ja enllacem amb la pista que ens menarà fins la pista asfaltada que porta a l'Àrea de la Franqueta.

Fem menys de 1,5 Km per la pista asfaltada i al Coll de la Valera l'abandonem per un corriol que ens porta primer al Mas de Lliberó per després adentrar-nos ja en els preciosos Estrets d'Arnes.

Veient aquelles aigües cristallines de tonalitat verdosa, no podem evitar remullar-nos els peus i més tard fer-nos un banyto ràpid però reparador.

A l'estiu s'omple de gent, però avui és un dia entre setmana i anem pràcticament soles.

Quant ja abandonem el riu del Estrets, fem una altra foto primaveral.

Si seguiu el track vigileu en aquest punt, doncs ens vam equivocar i vam seguir la pista, mentre que els Estels marxen per un corriol que va molt més recte.

I per fi arribem a Arnes cap a les 17.40 h., per tant gairebé 10 h de ruta, però aquesta vegada parant 3:20 h.

Però, malgrat la gran oferta de cases rurals que hi ha al poble, no vam trobar cap que admetés animals, així que vam caminar 1,5 Km més fins al Càmping del Ports (no comptabilitzat en la distància total), al costat de la carretera, on teníem reservat un bungalow de lona perquè eren els únics on podien allotjar-se mascotes, però al veure'ns i com gairebé no tenien gent, ens van deixar passar la nit a un de fusta. Tot un luxe i molt agraïdes!

Articles relacionats:   

- Estels del Sud en 4 dies. Dia 1. Refugi Caro - Paüls.

- Estels del Sud en 4 díes. Dia 3: Arnes - Beseit
- Estels del Sud en 4 dies. Dia 4: Beseit - Refugi Caro